21 de juliol de 2017

La via Etnea

Un servidor a les escales del Teatre Romà de Catània. 
Caminar per dins de l'obra de Franco Battiato té aquestes coses, que un dia et decideixes a anar a escoltar-lo, a olorar la seva màgia i entomar la seva paraula i la seva música. Voilà, Vueling i a la feina: quatre dies per resseguir Catània sense cap altre pla que la improvisació pura i dura i l'anar a escoltar il maestro a Viagrande. Aquest poble, al peu del volcà Etna, va acabar feliçment desbordat per uns deu mil seguidors. Battiato jugava a casa! 

El meu punt de referència a Catània: la via Etnea. Sembla que t'hagi de dur a l'infinit. Allí em dirigia amb l'Alibus, que per quatre euros t'acosta de l'aeroport a la ciutat. Quan viatges sol et pots permetre algunes llicències. Salto en sec del bus! He vist una Feltrinelli, i feia temps que no m'hi perdia en una d'aquestes llibreries. M'hi estic l'estona justa per fer un primer filtratge i endur-me un parell de llibres sobre la ciutat, la guia literària de Massimo Schilirò i una guia turística d'aquelles que et vas trobant per tot arreu. Ja tornaré. I és que sense saber-ho havia baixat a ben aprop de l'hotel on m'hostatjaria, el San Max de la via Etnea 329. Crec que si no hagués sigut per la llibreria m'hagués passat segur de fermata. Les llibreries sempre et salven.

La via Etnea. 
La via Etnea arrenca de la piazza del Duomo, on un simpàtic elefant de lava negra amb ullals blancs sembla condemnat a suportar el pes d'un obelisc egipci procedent del circ romà.  Li diuen el liotru, i el vaig conèixer en la pitjor hora: la del sol solet. Elefant i obelisc s'integren en una font –la fontana dell'Elefante– que simbolitza els dos rius de Catània. Més enllà d'evocar la derrota del rei Pir, l'elefant avui és testimoni dels centenars de persones que cada dia s'hi asseuen per esperar algú o senzillament reüllar la plaça o guaitar el mòbil. L'elefant és el símbol de Catània, el trobem a l'escut del municipi i dels seus principals equips de futbol.

Potser el personatge més peculiar amb qui vaig topar a la via Etnea és en Marco, un barbut mig sicilià mig danès que viu en un casalot ocupat. És un habitual de la via Etnea, per on treu a pasturar cabres, gossos o porcs. No en té prou amb el jardí de casa i els catanesos ho saben, ja que sembla que ni s'hi fixen quan el veuen pel carrer amb la  seva particular corrua d'animals.

A tocar de l'Etnea hi ha una de les tres llibreries de Catania Libri, la del viale Regina Margherita. Si la Feltrinelli és com un gegant, Catania Libri és de la teva mida, una llibreria com les de sempre. Vaig sortir-ne amb I Malavoglia de Giovanni Verga sota el braç. Giovanni Verga és un dels escriptors cabdals de Sicília, en català l'ha traduït Miquel Llor. L'endemà vaig visitar la seva casa, i també la del gran compositor d'òpera Vincenzo Bellini, a qui també se li ha aixecat un monument en una de les places que travessa la via Etnea. He xalat visitant aquestes cases, són una manera tant diferent d'apropar-se a la segona ciutat de Sicília...  Però tornem a la llibreria del viale Regina Margherita: el que no m'esperava és que m'hi coneguessin! Resulta que amb la llibretera hi havia estat parlant la nit abans a la festa que organitzava el Partito Democratico als jardins de la Villa Bellini, també a la via Etnea. Vam aprofitar per tornar a incidir en les nostres diferències amb el partit de Matteo Renzi, que al setembre visitaria Catania i que després se la fotria –i forta– en el referèndum constitucional. Sicília va ser un dels llocs on més gent va votar no, amb més d'un 70 per cent de vots en contra de reformar la constitució i –entre d'altres coses– recentralitzar l'estat eliminant les províncies. L'Italia che dice Sì va fer aigües, especialment per la perifèria i Renzi va plegar. Povera patria, que canta Franco Battiato.


Moment de l'assaig de Franco Battiato a Viagrande, abans del concert.


Amb temps li havia preguntat a Francesco Leonardi –l'alcalde de Viagrande– quina seria la millor hora per agafar posicions i veure bé il maestro Battiato. Em va dir que les quatre de la tarda, i allí estava jo, al davant, gaudint dels assajos, de la gent i del concert. Però aquesta ja és una altra història. Em va costar més de dues hores tornar a la via Etnea, deurien ser les dues de la matinada. Per sort meva, a aquella hora a Catània no vaig tenir problemes d'aparcament.