 |
| Magdalena Serra i Vernet |
Quan
estava preparant el llibre sobre els goigs de Mont-roig vaig tenir l'oportunitat de
beure de la saviesa de la Magdalena Serra, igual que han fet totes les persones
que s'han acostat a ella per tal d'endinsar-se en això, en les arrels de
Mont-roig. Amb la Maria Cabré, la Magdalena Serra, va esdevenir la
darrera d'una nissaga; la darrera majorala de la Confraria del Roser, fundada a
Mont-roig pel pare Pau Solsona l'any 1578.
La
Magdalena Serra va publicar uns interessants articles de temàtica local a la
revista Ressò Mont-rogenc i va col·laborar en moltes iniciatives, el ball de Coques n'és una. Però més enllà d'això, ella era memòria viva
sempre oberta al poble. I passió, passió per Mont-roig i per unes arrels que
avui li han donat ales per volar ben alt. Però la
Magdalena Serra encara té coses a dir, espero que en un futur proper un
grapat de les seves cançons d'infantesa puguin parlar-nos des de les pàgines
d'un nou llibre.
Mentrestant
em ve de gust recordar la Magdalena Serra compartint la tornada d'un cant que
va cantar-me l'any 1999: "Socorreu a qui us invoca, / verge i mare del
Roser. / Socorreu a qui us invoca, / i amb vós l'esperança té." Aquesta
tornada, que ens recorda la dels goigs de la Mare de Déu de la Roca, enllaça
amb la darrera època de la confraria del Roser a Mont-roig. Una confraria de la
qual, a nivell popular, la memòria roman viva amb nova força gràcies a la bona
feina de Josep Quesada, que ha fet possible que el pandero de Mont-roig torni a
sonar. Quan l'escoltem, aquest pandero, farem bé de pensar un instant en la
Magdalena!
Escrit publicat a Ressò mont-rogenc, núm 120.
Escrit publicat a Ressò mont-rogenc, núm 120.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada